Després de l’esperada instal·lació del Frontal florentí (Geri di Lapo, s. XIV) restaurat a la capella de la MdD de Lourdes, la basílica proposa la conferència “El frontal florentí de la Seu de Manresa. La memòria dels Saera a través del fast litúrgic” a càrrec de la Doctora Francesca Español per conèixer l’obra en profunditat.
L’acte s’emmarca en la celebració dels 700 anys del contracte de construcció de la Seu a Berenguer de Montagut. Serà divendres 21 d’octubre a les 18.30h a la Sala Gòtica de la basílica i és obert a tothom.
Español avança la seva ponència amb aquestes paraules:
“La renovació de l’església de Santa Maria de Manresa en època gòtica, va convocar alguns dels mestres més rellevants de la Catalunya baix medieval, entre els quals l’arquitecte Berenguer de Montagut, l’artífex del seu disseny. Això no obstant, per a fer efectiva una construcció tan ambiciosa i la decoració posterior dels espais cultuals que comprenia, va ser imprescindible la complicitat dels parroquians. El rastre de la seva contribució econòmica a la documentació local permet identificar els llinatges i les confraries que s’hi van implicar. Els Saera, una família de jurisperits atestada a Manresa densa del segle XIII destaca a bastament en aquest context. Un dels seus membres, Pere Saera, va fundar la capella de les Onze Mil Verges, a tocar de la porta oberta a la banda meridional, i Ramon Saera, germà de l’anterior, va contribuir a l’embelliment de l’altar major de l’església amb la donació d’un seguit d’objectes litúrgics, entre els quals el magnífic frontal florentí que s’acaba de restaurar.
Els treballs pioners dels historiadors locals Joaquím Sarret i Alexandre Soler van posar-lo en valor entre els manresans i més enllà, i el ressò posterior de l’obra dins la historiografia internacional atesta la seva excepcionalitat. Es tracta d’una peça única, signada pel brodador Geri di Lapo, la cultura figurativa del qual és la comuna als artífexs actius a Florència durant la primera meitat del Tres-cents, l’indret on va desenvolupar la seva activitat segons ho certifica l’autògraf que exhibeix el frontal a la zona baixa. Estudiar el brodat implica enquadrar la seva arribada a Manresa dins el context del comerç internacional de l’art (el que s’ha denominat el mercat del luxe), analitzar els seus vincles amb la cultura figurativa florentina contemporània i avaluar el paper de Ramon Saera com a gran promotor.”
Una ponent de luxe, la Doctora Francesca Español Bertran
Professora titular de la Universitat de Barcelona des de 1987. Presidenta de l’entitat Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 2009 i 2021 (actualment és vicepresidenta). Durant els seus anys de docència universitària, ultra les tasques acadèmiques, ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (Pisa, Lucca, París, Amsterdam, Mòdena, Groningen, Lisboa…). Ha comissariat i assessorat diverses exposicions sobre art medieval (Lleida 1991, Barcelona 1992, Madrid-Brusel·les-Silos 2006, Lleida 2003) i va coordinar el catàleg de les obres d’aquest mateix període del Museu Frederic Marès de Barcelona. Ha organitzat congressos i dirigit projectes d’investigació centrats en l’art de la Corona d’Aragó d’època gòtica, entre els quals: La heráldica aplicada al estudio del arte gótico catalán (DGICYT PB93-0830, 1994-1997); Corpus de escultores activos en la Cataluña gótica (HUM2005-07771), finançats pel Ministeri d’Educació i Ciència.
És o ha estat membre del consell assessor de les revistes especialitzades que s’esmenten tot seguit: “Anuario de Estudios Medievales”, “Lambard”, “Anales de Historia del Arte” de la Universidad Complutense de Madrid, “Emblemata” i “Descubrir el Arte”.
El seu camp de recerca se centra en l’art medieval, tant el d’ àmbit català, com el peninsular: arquitectura, escultura, iconografia, art i litúrgia, als quals aquests darrers anys s’han afegit investigacions en l’àrea hagiogràfica.
