Parròquia

La basílica es va construir, en primera instància, com a espai de culte i, encara avui, aquesta segueix sent la seva principal funció.

Presentació

La vida de l’home ha tingut, té i tindrà sempre uns interrogants inevitables sobre sí mateixa. Preguntes profundes que no es deixen silenciar per molt que ho intentem o les ignorem: qui sóc? Quin sentit té la meva vida? Quina finalitat té la meva vida, amb el seu capítol intrigant i desafinat que és la mort?

En Jesús hem trobat el camí. Ell ens ofereix una esperança que omple de sentit la nostra vida. “Se’ns ofereix la salvació en el sentit que se’ns ha donat l’esperança, una esperança fiable, gràcies a la qual podem afrontar el nostre present: el present, encara que sigui un present fatigós, es pot viure i acceptar si porta a una meta, si podem estar segurs d’aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que justifiqui l’esforç del camí” (Spe Salvi núm.1). En Déu tenim una esperança que canvia de soc arrel la nostra vida present.

La parròquia Santa Maria de la Seu de Manresa és la comunitat formada per gent de tota mena unides pel propòsit de caminar en Esperança, de seguir el Camí obert per Jesús, mort i ressuscitat. En Ell hem experimentat la presència d’un Déu que estima, es fa estimar i ens fa estimar; un Déu que se’ns dóna amb total gratuïtat. Ens sentim cridats a correspondre el seu amor pels camins de la fe, l’esperança i la caritat.

La vida comunitària es desplega en tres moviments:

    1. L’anunci cap a dintre (catequesi i formació) i cap a fora (evangelització o testimoniatge).
    2. La celebració en els sagraments: baptisme, eucaristia, confirmació, penitència (reconciliació), unció dels malalts, sacerdoci i matrimoni.
    3. La caritat que és l’expressió de la misericòrdia: agraïts per allò que hem rebut, compartim gratuïtament.

En aquests camins, Déu va omplint la nostra vida. És que l’home té una set infinita de l’absolut que només pot atansar el seu Creador.

Mn Joan Hakolimana és el rector de la Seu des de l’any 2017 amb la voluntat de servir a totes aquelles persones que ho necessitin.

El capítol de canonges

L’existència d’una comunitat de clergues a l’església de Santa Maria de Manresa amb la doble missió d’atendre les exigències de culte i les necessitats espirituals de la feligresia és molt antiga, però no consta quin fou el moment de la seva fundació. Els primers documents al·lusius als canonges manresans són de la primera meitat del segle XI.

La canònica de Manresa seguia les normes de la Reforma Carolíngia, però no va ser una comunitat regular fins a finals del segle XI. Els canonges de Manresa, com els de Vic, eren clergues seculars i la comunitat total de vida en un edifici no existia.

A finals del segle XI, l’acció reformadora del bisbe Berenguer Sunifred produí un canvi molt profund en l’organització i estil de vida e la canònica manresana de Santa Maria que va començar a regir-se, el 30 d’octubre de 1099, per les normes de la Regla dita de Sant Agustí. L’antiga canònica aquisgranesa esdevenia així canònica augustiniana, com ho eren ja les de Sant Joan de les Abadesses i Sant Tomàs de Riudeperes, reformades pocs anys abans pel mateix Prelat, o la de Santa Maria de l’Estany que fou un centre molt actiu de la renovació clerical del país.

La comunitat canonical de Manresa era regida per un prepòsit que tenia títol d’abat però era conegut com a “paborde”. Els canonges eren dotze i es repartien els càrrecs de prior, sagristà (responsable del culte), cambrer (administrador), precentor (ordenador del cant), infermer i rector de Sant Miquel. A més hi havia dos capellans domers encarregats de la cura d’ànimes.

El 13 d’agost de 1592, Climent VIII decretà la secularització de la canònica manresana, convertint-la en església col·legiata dependent del bisbat de Vic però amb un cert caràcter de concatedral diocesana. Calgueren un parell de documents pontificis- una butlla de Climent VIII i un breu del Papa Innocenci X- que declaressin que cap de les qualitats, jurisdiccions, dignitats o beneficis de la canònica suprimida desapareixien amb la seva transformació en col·legiata secular i que subsistia la dignitat principal que corresponia al Paborde.

En virtut de l’article 21 del Concordat de l’any 1851 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, la Col·legiata manresana fou suprimida, com totes les altres col·legiates catalanes. Mentre s’elaborava aquest tractat, hom feia gestions perquè en la reestructuració fos conservada la Col·legiata de Manresa. El 7 d’agost de 1883, la Santa Seu va crear quatre canongies honoràries. El 5 de desembre de 1884, un Breu pontifici retornava el títol de Col·legiata a l’església de Santa Maria de la Seu atorgant-li perpètuament “tots i cadascun dels drets, privilegis, prerrogatives i preeminències de què gaudeixen o puguin fruir en temps futur les altres esglésies distingides amb el mateix títol.” En aquesta mateixa data, el nombre de canonges era augmentat fins a vuit, a més de l’arxiprest-president del Capítol (Font: Gasol J.M., La Seu de Manresa. 1978).

Misses i celebracions

L’any 304, durant les persecucions de Dioclecià, un grup de cristians del nord d’Àfrica, van ser sorpresos mentre celebraven missa en una casa i van ser arrestats. El procònsol romà, en l’interrogatori, els va preguntar per què ho feien, sabent que estava absolutament prohibit, i van respondre: «Sense el diumenge no podem viure».

L’Eucaristia és el cor i el cimal de la vida de l’Església perquè en ella el Crist associa la seva Església i tots els seus membres al seu Sacrifici de lloança i d’acció de gràcies ofert al Pare una vegada per sempre en la creu (CEC 1407). D’aquí ve el nom d’Eucaristia que vol dir acció de gràcies. Es diu també Missa (enviament) perquè la litúrgia s’acaba amb el comiat i enviament dels fidels (missió) per tal que compleixin la voluntat de Déu en la vida de cada dia.

Missa Conventual

De dilluns a dissabte a les 10.00h.
Diumenge a les 11.00h.

Missa vespertina

Cada dia a les 19.00h.
(Els mesos de juliol i d’agost aquesta
missa
queda anul·lada)

Baptismes

El Baptisme és el fonament de tota la vida cristiana, el pòrtic de la vida en l’Esperit i la porta que obre l’accés a altres sagraments. Pel Baptisme som alliberats del pecat i regenerats com a fills de Déu, esdevenim membres de Crist, som incorporats a l’Església i fets participants de la seva missió. S’anomena Baptisme per raó del ritu central pel qual es fa realitat: batejar (en grec baptizein) significa immergir, submergir. (CEC 1213-1214).

Els baptismes es realitzen al baptisteri de la Seu, un espai tranquil, recollit i bonic, edificat per aquesta funció.

Horaris per fer un bateig:
Dissabte de les 11.00h a les 13.00h i de les 16.00h a les 18.00h (excepte dissabtes de Quaresma).

Comunions

Es tracta de la primera experiència de revelació espiritual en estat de consciència que viu un catòlic. Per tant, marca l’inici de la relació espiritual conscient entre el creient i Jesús.

Durant la cerimònia, la persona rep la comunió (el cos i la sang de Jesús) per primera vegada i s’espera que al llarg de la seva vida repeteixi aquest acte tantes vegades com vulgui i com sigui possible.

Confirmacions

La Confirmació perfecciona la gràcia baptismal; és el sagrament que dóna l’Esperit Sant per arrelar-nos més profundament en la filiació divina, incorporar-nos més fermament al Crist, fer més sòlid el nostre lligam amb l’Església, associar-nos més a la seva missió i ajudar-nos a donar testimoniatge de la fe cristiana per la paraula acompanyada de les obres.

La Confirmació, com el Baptisme, imprimeix en l’ànima del cristià un senyal espiritual o caràcter inesborrable; per això, aquest sagrament només es pot rebre un cop a la vida.

El ritu essencial de la Confirmació és la unció amb el sant crisma sobre el front del batejat (a l’Orient, també sobre altres òrgans dels sentits), amb la imposició de la mà del ministre i les paraules: “Rep el signe del do de l’Esperit Sant”.

Quan la Confirmació se celebra separada del Baptisme, el seu lligam amb el Baptisme s’expressa, entre altres coses, per la renovació dels compromisos baptismals. La celebració de la Confirmació dintre de l’Eucaristia contribueix a subratllar la unitat dels sagraments de la iniciació cristiana.

Casaments

És un sagrament pel qual una parella batejada es compromet a estimar-se, ajudar-se mútuament i viure junts. El sacerdot actua de testimoni d’aquesta unió en nom de l’església en què dues persones es converteixen en matrimoni.

Els casaments poden celebrar-se els dissabtes de les 11.00h a les 13.00h i de les 16.00h a les 18.00h.

Formació

Catequesi infantil

Dilluns i dimarts de les 18.00h a les 19.00h, als Locals Parroquials de la Baixada de la Seu i al Convent de les Filles de Sant Josep. 

Formació permanent adults

– Cada segon dimecres de mes, a les 21.30h als Locals Parroquials.
– Cada tercer dijous de mes, de les 20.30h a les 21.30h, al Casal de L’Església, carrer Era del Firmat, núm. 1, Manresa.

Per qualsevol informació relacionada amb la parròquia de la Seu, truqueu al 93 872 15 12 o envieu un email a rector@seudemanresa.cat.

Grups i entitats parroquials

 

  • L’associació de l’Exposició i Adoració Nocturna del Santíssim Sagrament, va néixer a París el 6 de desembre de 1848, sota l’impuls del religiós Germà Hermann i de Mons. Francisco de la Bouillerie, bisbe de Carcassona, llavors vicari general de la diòcesi de París.

    Els adoradors, perseverant en la nit a la llum gloriosa de l’Eucaristia, esperen en realitat l’alba de la vida eterna, de la qual precisament l’Eucaristia és penyora anticipada i certíssima. Davant la sagrada Hòstia tornem a escoltar aquelles dolces paraules: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, que jo us faré reposar» (Mt 11,28). «L’ànima que ha conegut l’amor del seu diví Mestre té necessitat de romandre llargament davant l’Hòstia consagrada i d’adoptar, en la presència de la humilitat de Déu, una actitud molt humil i profundament respectuosa» (Pius XII ).

    En l’adoració eucarística i nocturna, els fidels s’uneixen profundament al sacrifici de la redempció -centre absolut de la vigília-, acompanyen Jesús en la seva pregària nocturna i dolorosa de Getsemaní: « Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi… Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi … Vetlleu i pregueu, perquè no caigueu en la temptació … Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. (Mt 26, 38.41»; Lc 22,44).

    Els adoradors lloen el Senyor i li donen gràcies llargament. Li demanen pel món i per l’Església, per tantes i tan gravíssimes necessitats. Els adoradors, en les vigílies nocturnes, romanen atents al Senyor de la glòria, el que va venir, el que ve, el que vindrà: « Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així »(Lc 12,37-38).

  • La Capella de Música de la Seu és una entitat amb més de 400 anys d’història arrelada a la basílica i a la ciutat de Manresa. Es va constituir l’any 1611 amb l’objectiu d’enaltir les celebracions litúrgiques amb música i cant. Actualment, la Capella segueix col·laborant en moltíssimes celebracions de la parròquia i de la ciutat i és la més antiga en exercici a Catalunya.

    Els seus Mestres de Capella estan documentats amb precisió. Es dóna algun encavallament entre mestres, perquè el mestre jubilat retenia la titularitat de la plaça fins a la seva mort, coexistint amb el seu successor. L’ofici de mestre de capella es va crear a Manresa el 27 d’agost del 1611.

    • 1625-1631 Jaume Canyelles
    • 1632-1635 Joan Bernat Servitja
    • 1635-1643 Francisco Fadre
    • 1643-1654 Pere Estruch
    • 1655-1656 Francisco Fadre
    • 1656-1659 Anton Pelegri
    • 1659-1661 Sebastià Carreras
    • 1661-1662 Ignasi Oller
    • 1662-1682 Pere Carbonell
    • 1682-1684 Francisco March
    • 1684-1695 Jaume Subias
    • 1696-1699 Joan Bernat
    • 1699-1700 Carles Subias
    • 1700-1702 Francesc Espelt
    • 1702-1725 Pere March
    • 1725-1726 Sebastià Viladrosa
    • 1726-1727 Pere Comalat
    • 1727-1731 Joan Mir
    • 1731-1762 Josep Masvasí
    • 1762-1763 Salvador Dachs
    • 1763-1809 Joan Patzí
    • 1809-1845 Caietà Mensa
    • 1845-1855 Marià Matarrodona i Lluís Prunés (interins)
    • 1855-1890 Francesc Escorsell
    • 1890-1919 Marià Torras i Serarols
    • 1919-1936 Miquel Augé i Vila
    • 1939-1957 Eudald Pla i Fonts
    • 1957-1965 Agustí Coll i Herbera
    • 1965-1966 Pere Claret i Juncadella
    • 1966-1997 Ignasi Torras i Garcia
    • 1997-1998 Bernat Vivancos i Farràs
    • 1998-2007 Marc Marcet i Sanz
    • 2007-2008 Lluís Cano
    • 2008-2009 equip format per Marc Marcet, Maria Josep Garriga, Oriol Torras i Joan Ballús
    • 2009-actualitat Mireia Subirana i Pintó

    *Font: Josep M. Vilar La Música a la Seu de Manresa en el Segle XVIII, Manresa. Centre d’Estudis del Bages, 1990.

  • L’any 1950, es va recuperar a Manresa la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, organitzada per la Confraria de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que malgrat tenir els seus orígens en el segle XVI, s’havia deixat de fer des de 1868, tenint continuïtat fins l’any 1978. A partir de l’any 2000 torna a recuperar-se fins a l’actualitat.

  • Erigida canònicament a la Seu de Manresa el 10 de maig del 1879.

  • El dogma de la Immaculada Concepció va ser proclamat el 8 de desembre de 1854 per la Butlla Ineffabilis Deus del papa Pius IX. Tot i això, la devoció a la Puríssima data de molt abans. Des del començament del cristianisme el culte a Maria queda plasmat en innombrables representacions artístiques. La primera referència a la Immaculada Concepció és de l’any 1128. Aquest any, els canonges de Lió van decidir santificar la celebració del 8 de desembre, dia de la concepció de Santa Anna. A Espanya, sembla probable que el 1309 la festa ja es fes a Santiago de Compostel·la i el 1369 a Sevilla.

    Nombrosos pobles, congregacions i germandats, van fer vot perpetu de la defensa de la Immaculada Concepció,  algunes comunitats la van materialitzar per la fundació d’una confraria. Un d’aquests llocs va ser Manresa. La dita Confraria, coneguda amb el nom popular de “confraria dels Favets”, va ser fundada l’any 1489 i gaudeix del títol de “Reial” per concessió de Carles I, l’any 1536.

  • La Mare de Déu del Pilar és una des les múltiples advocacions marianes de la cristiandat. La imatge té el seu principal centre de culte a la Basílica del Pilar de Saragossa (Espanya).

    El 20 de maig de 1642 el municipi de Saragossa va proclamar a la Verge del Pilar patrona de la ciutat, patronatge que es va estendre a tot el Regne d’Aragó a les Corts aragoneses de 1678. Acumula altres patronatges, com el del Cos de la Guàrdia Civil (1913), Cos de Correus i Telègrafs (1916), Cos de secretaris, interventors i dipositaris d’administració local (1928), Societat mariològica (1940), Consell superior de missions (1948) i del cos  Submarí de l’Armada Espanyola (1946). El 1908, mitjançant un Reial decret, es declara Capitana General de l’Exèrcit espanyol. El 24 de juny de 1948 s’eleva a categoria de Basílica el Pilar per Pius XII (1948).

    Diu la llegenda que l’any 40, la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, va aparèixer a Saragossa a l’apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seva predicació; aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l’església que s’aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica.

     El santuari dedicat a la Verge del Pilar a Saragossa és un dels més famosos santuaris d’Espanya i és considerat com la més antiga església dedicada a Maria en el cristianisme.

    L’actual església es va construir l’any 1681 i és un edifici de proporcions gegantines amb una gran cúpula central. L’edifici fou decorat amb marbre, bronze i plata per artistes molt reconeguts. Dins la Santa Capella, hi ha la petita estàtua de fusta de la Verge vestida d’ornaments preciosos en una columna d’alabastre.

  • Va ser fundada el 23 de maig de 1832, amb l’objectiu d’oferir sufragis per les víctimes dels “Tres Roures”, un indret entre els termes municipals del Bruc (Anoia) i Sant Salvador de Guardiola (Bages) on el 17 de novembre de 1822, en el decurs d’una sèrie d’insurreccions durant el Trienni Liberal, van ser afusellades 24 persones, molts d’elles religioses. Els cossos estan enterrats actualment en un vas sepulcral del passadís central de la nau de la basílica de la Seu de Manresa.

    Aprovats per la Jerarquia Eclesiàstica els Estatuts amb que havia de regir-se aquesta Congregació i nomenada la seva Junta administrativa, va tenir lloc la celebració, amb gran solemnitat, les primeres funcions religioses en memòria i sufragi de les ànimes d’aquelles vint víctimes, el dia 23 de Juliol de 1832.

    Un any més tard, el Dimecres de Cendra de l’any 1833, es va celebrar la primera de les processons de la «Bona Mort», amb caràcter eminentment penitencial.

    Tots els congregants i devots que hi van assistir vestien l’hàbit de penitència i sent uns portadors d’Improperis de la mort i acompanyant els demés amb espelmes enceses, amb gran recolliment i silenci, sortint de la Seu i passant pels principals carrers i places, es dirigien a l’església de Sant Pere Màrtir (coneguda com a església de Sant Domingo, destruïda durant la Guerra Civil del 1936-39), i entrant en ella la processó, es deia un Respons als vint immolats per la causa de la seva fe, acabat el qual, prosseguia la processó cap a la Seu, on acabava amb una solemne funció dedicada a la nostra Senyora de la Bona Mort.

  • Fou fundada oficialment a Sevilla el dia 23 de novembre de 1595, dia que es van aprovar les regles fundacionals pel canonge, provisor i vicari general de l’Arxidiòcesi de Sevilla, Iñigo de Lesiñana. Va ser fundada pel devot Fra Bernardo de la Cruz, de la Congregació de Sant Bausili. El seu carisma estava encaminat a la caritat amb els pobres i malalts i al cultiu de l’ànima a través d’exercicis espirituals i pràctica de la penitència. La personalitat Confraria queda definida en les seves regles.

    REGLA I. Aquesta Associació de fidels es denomina “Real, il·lustre i fervorosa germanor i confraria de natzarens de la mare de Déu del Sant Rosari, el nostre pare Jesús de la Sentència i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena”, i té la seva seu canònica a la Basílica de Santa Maria de l’Esperança Macarena de la Ciutat de Sevilla.

    REGLA II. Com a associació pública de fidels és fi principal i específic d’aquesta Germandat promoure, tributar i propagar el culte públic i solemne al Nostre Senyor Jesucrist i a la Santíssima Mare de Déu, considerant els dolors a la Passió del seu Diví Fill, especialment el tràngol amarguíssim de la injusta Sentència de Mort pronunciada contra qui és Suprem jutge de la Humanitat i, alhora, fomentar el culte del Sant Rosari, mitjançant la contemplació de seus Misteris i l’extensió d’aquesta devoció, agrupant tots els batejats que vulguin donar curs a la seva vida cristiana, mitjançant el culte intern i extern, animant-los a un major coneixement i vivència del Missatge de Jesús, dins de la comunitat cristiana local i al Servei de l’Església Universal.

    REGLA III. Aquesta Germanor tindrà com a lema la contestació de Crist a Pilat al Pretori: “Jo sóc la veritat” i la frase de la Salve “Esperança nostra, salve” de la qual el Sant Rosari i la seva Lletania és constant cant.

  • Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Fundada l’any 1704, a l’església de Sant Miquel, es va transferir a la Seu després de la Guerra dels Tres Anys, durant la qual fou destruït aquell antic temple manresà.

    La Verge dels Dolors és una advocació de la Mare de Déu. També és coneguda com Verge de l’Amargura, Mare de Déu de la Pietat, Mare de Déu de les Angoixes o La Dolorosa. La seva festa és el 15 de setembre. La seva vestidura normal és negra o morada.

    L’advocació dels “Dolors” destaca el sentiment de dolor de la mare davant el sofriment del seu fill. Els “set dolors” fan referència als set episodis de la vida de Jesucrist, relatats pels evangelis, que van fer patir a Maria, que acompanyava el seu fill en la seva missió de Redemptor:

    1. La profecia de Simeó (Lc 2, 22-35).
    2. La persecució d’Herodes i la fugida a Egipte (Mt 2, 13-15).
    3. Jesús perdut tres dies en el Temple (Lc 2, 41-50).
    4. Maria es troba amb Jesús carregant la seva creu.
    5. La Crucifixió i Mort de Jesús (Jn 19, 17-30).
    6. Maria rep el cos de Jesús en els seus braços (Mc15, 42-46).
    7. La sepultura de Jesús (Jn 19, 38-42).
  • Fundada pel gremi de paraires amb privilegi reial de Pere III, el 15 de juliol de 1379. Restaurada l’any 1901 i ara extingida.

  • Confraria del Santíssim Sagrament o de “la Minerva”. Establerta a la Seu el mes d’agost de 1560. Els membres de la Confraria de la Minerva organitzaven les festes del Corpus, una de les celebracions més populars del calendari festiu de la ciutat de Manresa.

  • Cada primer divendres de març se celebra la festa de Jesús de Medinaceli a l’església de Sant Ramon de Penyafort de Madrid. El divendres dia 5 de març del 1945 la imatge de Jesús Natzarè es trobava enramada amb roses vermelles. Els fidels entraven a pregar-li i a posar-li ciris. Així comença la devoció a la imatge i els passos cap a la futura confraria, a la Basílica menor dels caputxins de Madrid on podem trobar l’emotiva talla de Jesús Natzarè de Medinaceli.

    La devoció a aquesta imatge és molt gran i s’ha fet extensiva des de l’any 1945 al Port de Sóller. L’any esmentat Emilio Fernández-Segade Sánchez era el segon oficial del destructor Almirante Miranda amb base al Port de Sóller. Ell i la seva esposa, Ramona Millán Ávila, eren originaris de Madrid i grans devots de Jesús de Medinaceli. Emilio, bon amic de l’ecònom del Port, mossèn Joan Sueca Miralles, decidí regalar a l’església de Sant Ramon de Penyafort una imatge del Natzarè. Aquesta imatge la dugueren al Port les seves germanes, Manuela i Carmen, i fou costejada íntegrament per Emilio. Una promesa realitzada per Ramona, Manuela i Carmen va fer que, després de la guerra civil, vestissin les tres, de manera habitual i diàriament, l’hàbit de Medinaceli. Hi ha gent que encara les recorda passejant amb el vestit morat i el cordó daurat.

    Anys després, quan Mn. Joan Sueca fou destinat a la Vileta, Emilio Fernández-Segade va regalar una altra imatge del Natzarè a l’esmentat temple. Aquesta imatge és més petita que la del Port de Sóller. L’any 1960, l’aleshores ecònom del Port, Mossèn Josep Morey Vicens fundà la confraria de Jesús de Natzarè del Port de Sóller.