Divendres 7 d’octubre es va presentar el “Frontal florentí” restaurat i a la seva nova ubicació dins de la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa. A partir d’ara, tots els visitants del temple podran gaudir de la presència d’aquesta magnífica obra a la basílica.
La presentació del Frontal a la Capella de la Mare de Déu de Lourdes es va realitzar en un acte públic amb una gran afluència de ciutadans i va comptar amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; el director del Departament de Coordinació Territorial de la Fundació “la Caixa”, Josep Ollé, i el rector de la basílica i president del Capítol de Canonges de la Seu, Mons. Joan Hakolimana.
Es tracta d’un brodat italià del segle XIV de 91 cms d’alçada per 333 d’amplada, fet amb fils de seda, de plata daurada sobre un doble llenç de lligament pla (tafetà). S’hi pot apreciar el dibuix preparatori a les zones on el brodat no s’ha conservat i també la firma, feta amb fil i agulla, del brodador florentí Geri di Lapo sota l’escena central de la crucifixió. El pal·li és considerat internacionalment com una de les obres mestres del brodat florentí- l’anomenat opus florentium– per la seva bellesa i brillant execució.
La restauració de l’obra i l’adequació de la capella expositiva s’ha dut a terme en el marc del programa “Temps de Gòtic”, un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació bancària “La Caixa”.
El procés s’inicià el 9 de setembre de 2021 amb el trasllat del Frontal florentí des del Museu Històric de la Seu al CRBMC. Un cop allà es va començar la restauració de l’obra. En paral·lel, es van dur a terme les tasques d’adequació del nou espai expositiu i la confecció de la vitrina. El dia 5 d’octubre de 2022, finalment el pal·li tornava a la Seu de Manresa i es donava per finalitzat el periple.
La restauració
L’objectiu principal de la intervenció de conservació-restauració ha estat aconseguir una estabilització dels materials per a la seva conservació a llarg termini, millorar la seva llegibilitat i l’accessibilitat al públic.
El pal·li presentava un estat de conservació extremadament fràgil amb alteracions molt evidents localitzades a les cantonades i a la part inferior, coincidint amb les àrees que presentaven pèrdues de suport original. També presentava taques de rovell, fissures, forats, pèrdua de cohesió dels fils metàl·lics i restes d’insectes. Les taques de cera i la notable pèrdua de fils de l’obra testimonien l’ús que se’n feia en oficis litúrgics.
Abans d’iniciar els tractaments, es va fer un examen preliminar exhaustiu amb la documentació corresponent i un estudi cientificotècnic amb anàlisis de laboratori i imatges amb diferents radiacions, entre d’altres. S’han fet servir tècniques fotogramètriques per obtenir una ortofotografia (fotografia geomètricament exacta) d’alta resolució i un model 3D de detall de la part central del pal·li. S’ha publicat l’ortofotografia al perfil de Giravolt al visor Nira i el model 3D al perfil de Giravolt a Sketchfab.
La intervenció va començar amb la separació del frontal del bastidor, l’extracció dels gavarrots i la retirada de la tela, de color verd, no original, que emmarcava l’obra i que ocultava part de la sanefa perimetral. Es va prosseguir amb una primera fase de neteja de l’anvers i del revers, mitjançant una microaspiració per tal d’eliminar la brutícia superficial. Els fils metàl·lics mig despresos o que s’havien deixat anar es van reubicar i subjectar un a un, amb cosits, tot seguint un ritme preestablert. Pel que fa a les pèrdues de suport, fissures i forats, es van consolidar i reintegrar cromàticament amb noves teles, tenyides expressament del color de les zones a tractar. Un cop finalitzada la consolidació, el revers del frontal es va protegir amb un folre de lli de color natural i lliure d’aprest.
L’adequació de l’espai
El Frontal florentí ara s’exposa a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. Aquest emplaçament s’ha escollit perquè disposa de les condicions òptimes per a la correcta conservació preventiva de l’obra i, alhora, l’apropa a la seva funció litúrgica.
En tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, les intervencions fetes a la capella han mantingut la integritat de l’edifici preservant-ne els valors historicoarquitectònics. S’ha dut a terme un tractament superficial dels paraments de la capella, s’han eliminat les portes corredores de la reixa de ferro preexistent per evitar vibracions i facilitar la contemplació del pal·li i també s’hi ha incorporat un plafó informatiu.
La vitrina expositiva és un encàrrec fet a mida per l’obra. Es tracta d’una peça d’alta qualitat formada per una estructura d’acer pintada al foc i vidre de seguretat laminat. A la zona inferior disposa d’un espai per col·locar-hi material estabilitzador per controlar la humitat. Una línia de llum led instal·lada a la part superior de la vitrina il·lumina l’obra quan s’acciona un interruptor. La potència de la llum segueix les indicacions preventives de conservació.
Dos peus i un taulell emmarquen la vitrina a mode d’altar, recreant l’espai que ocuparia en la seva funció litúrgica original.
El Frontal florentí
El manresà Ramon Saera encarregà l’obra al brodador florentí Geri di Lapo i la portà a Manresa. L’any 1357 el deixà en herència al seu testament a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa. L’any 1888 l’obra es va exhibir a l’Exposició Universal de Barcelona i després va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic, fins al 1901 quan va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L’any 1929 s’exposa a l’Exposició Internacional de Barcelona i durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic la salvaguarda primer a la Cova de Manresa i el 1938 la trasllada a Darnius.
El pal·li ha estat restaurat diverses vegades. L’última restauració es va dur a terme al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, l’any 1992, amb motiu de l’exposició “Catalunya Medieval”. L’obra va quedar exposada al Museu Històric de la Seu de Manresa.
El frontal representa tres escenes narratives de la Infantesa, Crucifixió i Passió de Crist: a la part central hi ha l’escena principal de la Crucifixió, a l’esquerra nou escenes dela Infantessa de Jesús (les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, la Presentació de Jesús al Temple, Jesús entre els Doctors i l’expulsió dels mercaders del Temple) i a la dreta de l’escena principal, es repeteix de nou la disposició de les nou escenes en tres fileres (l’Entrada de Jesús a Jerusalem, el Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, el bes de Judes, el Judici de Jesús, la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns).
