Història

Els orígens de la Seu de Manresa remunten al segle IX amb un primer edifici de culte al capdamunt del Puigcardener i, encara avui, la basílica segueix evolucionant.

Dels orígens al gótic

El promontori del Puigcardener, enlairat al costat del riu Cardener, és el lloc on neix la ciutat de Manresa amb un primer nucli de poblament iber.
Continuat per una fortalesa romana, aquest lloc seria la base del
desenvolupament històric de la ciutat, que es comença a consolidar a l’època medieval. És a partir de finals del s.IX que tenim la primera referència d’un edifici de culte al Puigcardener que més tard es convertiria en l’església romànica de segle XII, de la qual en coneixem el seu perímetre, base del temple gòtic.
Encara es conserven alguns vestigis d’aquella primera edificació romànica: el timpà de la porta, una finestra i, sobretot, el claustre.

El Gòtic

Al segle XIII la ciutat de Manresa comença a viure la seva edat d’or gòtica que arriba al seu apogeu durant el segle XIV, ja sota el regnat del rei Pere III, el Cerimoniós. El 1296 ja es comença a parlar a la ciutat de la necessitat de refer la vella església romànica, però no és fins al 1322 que s’encarrega a l’arquitecte Berenguer de Montagut que comenci a construir el temple gòtic.
L’esplendor del gòtic a la ciutat es reflecteix amb l’expansió de les muralles, la construcció de les esglésies del Carme, Sant Pere, Sant Miquel o de la Sèquia.
L’obra de la Seu va ser possible gràcies a les aportacions dels fidels i a l’esperit emprenedor dels manresans de l’època. El 1328 es va col·locar la primera pedra i l’any 1353 ja es va celebrar culte a la nova església.

De l’Edat Moderna a l’actualitat

La culminació de la Seu gòtica va tenir lloc a finals del s.XV i a partir d’aleshores el temple va anar incorporant elements que l’anaven completant amb els estils de cada època. Així, des del s.XVI, amb la construcció del campanar i la cripta (decorada a l’estil barroc al XVIII), fins a primers del segle XX, que es va fer la façana i el baptisteri neogòtic, la Seu passa del gòtic al renaixement, del barroc al neogòtic.
L’època moderna fou devastadora per al monument amb la crema de la ciutat durant la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. Les obres de reforç durant el s.XIX i el s.XX es van estroncar novament amb la Guerra del 1936 en què es va perdre gran part del seu patrimoni. El que avui ens queda de la Seu és el testimoni de la història de la ciutat, de la seva glòria i de les seves penúries.