L’obtenció de les relíquies podia tenir diferents formes, des de les més lícites fins a les menys moralment acceptables. En aquells nuclis que pel seu origen i formació no eren el lloc on havien viscut i mort persones considerades per l’Església catòlica com a sants o santes, procuraven posseir restes sacres per distingir i honorar els edificis religiosos més importants.
L’any 1372, fa justament sis-cents cinquanta anys, Manresa va obtenir els Cossos Sants en una negociació poc plàcida. El 30 d’agost d’aquell any, però, les relíquies de santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós van ser conduïdes a la ciutat. Una solemne processó va acompanyar-les i les va dipositar a la Seu.
La memòria del desacord i, especialment, de la seva resolució van adquirir tanta rellevància que va passar, fins i tot, a perpetuar-se a l’imaginari col·lectiu en diferents formes: l’institucional, commemorat com a Festa Major; el material i artístic, amb una magnífica cripta, uns medallons il·lustratius i uns valuosos reliquiaris; i el popular, amb una cançó i joc infantils. Les tres modalitats, cadascuna en el seu context, indiquen la importància d’aquell moment històric.
Joan Arimany i Juventeny, director de la revista digital “Reliquiae Sanctorum in Catalonia” oferirà una conferència el dissabte 27 d’agost per commemorar els 650 anys de l’arribada dels Cossos Sants al temple. L’acte serà a les 20.00h a la cripta de la Seu, espai de custòdia de les relíquies, i serà obert a tothom.
