El maig de 2026 el Museo Nacional del Prado té previst inaugurar una exposició temporal anomenada “A la manera de Italia” comissionada per Joan Molina, cap de la col·lecció de pintura europea fins a 1500 del Museo del Prado. Aquesta exposició, que durarà de maig a setembre, aborda la circulació artística a la Mediterrània occidental i la influència que va exercir el trecento italià en la configuració de l’art gòtic en l’àmbit hispànic. L’ambiciós projecte comptarà amb el suport d’altres grans institucions i col·leccions del territori nacional que cediran obres de tot tipus de formes plàstiques: pintura, escultura, brodat, manuscrits il·luminats…
En aquest sentit, els responsables del Museo del Prado van considerar que la Seu de Manresa alberga dues grans obres d’art, exponents del gòtic italianitzant, que tindrien un paper molt rellevant per a l’èxit del projecte. Per un costat, el frontal de la Passió, de Geri di Lapi (ca. ca. 1340) i, per l’altre, el retaule de Sant Marc i Sant Anià, obra d’Arnau Bassa (ca. 1346). La cessió d’aquestes peces al Prado representa una oportunitat per posar en el mapa el temple i la ciutat.
Les obres de la Seu
El frontal de la Passió, o frontal florentí, és – tal com va assenyalar Miguel Falomir, director del Museo Nacional del Prado – “per les seves dimensions, disseny i cicle iconogràfic, una de les peces d’opus florentinum més destacades que han arribat fins als nostres dies”. La presència del frontal en aquesta exposició serà clau per a la mostra, ja que es tracta d’una peça única, permetrà donar a l’obra la projecció internacional que mereix i serà objecte d’investigacions i estudis que s’inclouran en el catàleg i en les conferències que es duran a terme al voltant d’aquesta exposició. Està previst que el frontal viatgi a Madrid la primavera de l’any que ve.
Per la seva part, el retaule de Sant Marc i Sant Anià formarà part d’una selecció de pintures i manuscrits il·luminats realitzats per un grup d’artistes de l’entorn de Ferrer i Arnau Bassa. Aquest espai expositiu permetrà mostrar el paper decisiu que l’entorn dels Bassa va tenir en la materialització de les tendències italianitzants a la península, així com el protagonisme de la Corona d’Aragó com a promotors d’aquest corrent.
L’estat de conservació del retaule, però, feia necessària una intervenció en l’obra que evités la seva degradació. Per això, els responsables de la Seu de Manresa van pactar amb el Museo del Prado la restauració d’aquesta peça en les seves instal·lacions un cop es traslladés a Madrid. És per aquest motiu que, aquesta setmana, el retaule de Bassa ha estat desmuntat, embalat i traslladat al museu madrileny per un equip format pels restauradors especialistes en suport sobre taula José de la Fuente i Javier Calvo, del Museo del Prado i l’empresa especialitzada en el transport d’obres d’art Hasenkamp. Aquesta operació ha comptat amb la supervisió de l’equip de Josep Paret, responsable de pintura i escultura sobre fusta del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Altres exposicions en les què han participat
Aquestes dues peces que es conserven a la basílica de la Seu no és la primera vegada que participen en una exposició fora de Manresa. El frontal florentí va viatjar a Barcelona en dues ocasions: per participar en l’Exposició Universal de l’any 1888 i en la secció “El arte en España” en l’Exposició Internacional l’any 1929. A més, durant la Guerra Civil, la Conselleria de Cultura de la Generalitat va incautar-lo per conservar-lo en un lloc més segur que la Cova, on s’havia custodiat inicialment, i, acabada la guerra, va aparèixer en un dipòsit d’obres a Darnius. Per la seva banda, el retaule de Sant Marc va participar en l'”Exposición de pintura catalana: desde la Prehistoria hasta nuestros días” celebrada en el Casón del Buen Retiro de Madrid, l’any 1962.
